Me gusta cuando callas porque estas como ausente. Con esta frase Pablo Neruda mataba mi visión del romanticismo en las relaciones sociales. Durante mucho tiempo no pude creer que esa frase fuese la máxima expresión del amor romántico.  Me gusta cuando callas porque estas como ausente. Distante y dolorosa como si hubieras muerto.

The first thing that I thought about when I started working on this article was the title, first I thought of it as a question and then it became a statement. I realized that this writing was made of my own need to answer the question “how to survive and thrive in a decaying system?”

El meu cos és el meu temple inclòs quan tambalea. El meu cos és sensible, sensible davant les meves emocions i mis tribulacions internes. El meu cos és sensible davant el caos extern, és sensible a la tristesa i estrés col·lectiu, al luto massiu, al llanto compartit, a la falta de seguretat. A mi cos le cuesta entendre que la vida és un lloc segur perquè ningú s'ha ensenyat.

1 comentari

És cert que l'Alta Sensibilitat pot ser un últim, i més sense suport i comprensió per part de les nostres relacions interpersonals properes, però la clau es troba en aquest suport i comprensió que busquem hem de provenir de nostres males. La herida d'abandonament propi és profunda i difícil de cicatrizar. Quan lluitem per pertenecer nos ajustamos a perspectivas en las que no encajamos, para entrar en ellas tenemos que encogernos y dislocarnos, es doloroso d'una manera imperceptible, del tipo de dolor que es esconde detrás de una sonrisa forzada.

1 comentari